per Carlos Bailo i Manuel Ballesteros
Introducció
A finals del mes d’abril del 2018, es va observar un dels fenòmens més estranys de l’oceà: una gran onada de Barquetes de Sant Pere o velers (Velella velella) van arribar al litoral (Figura 1). Aquests organismes van tenyir les platges del litoral català de color blau i van inquietar a molts banyistes davant la pregunta de si eren perillosos. Per sort, es tracten de colònies de pòlips, la picada dels quals no és dolorosa pels humans, tot i que s’ha d’anar amb compte, ja que després de manipular-la si ens toquem els ulls pot causar irritació en ells.
Figura 1: Acumulació de barquetes de Sant Pere (Velella velella) al llarg de la costa de Badalona.
Taxonomia de Velella velella
A continuació s’indica la taxonomia completa de la barqueta de Sant Pere, segons el WoRMS:
- Regne Animalia
- Filum Cnidaria Verrill, 1865
- Classe Hydrozoa Owen, 1843
- Subclasse Hydroidolina Collins, 2000
- Ordre Anthoathecata Cornelius, 1992
- Subordre Capitata Kühn, 1913
- Familia Porpitidae Goldfuss, 1818
- Gènere Velella Lamarck, 1801
- Espècie Velella velella (Linnaeus, 1758)
- Gènere Velella Lamarck, 1801
- Familia Porpitidae Goldfuss, 1818
- Subordre Capitata Kühn, 1913
- Ordre Anthoathecata Cornelius, 1992
- Subclasse Hydroidolina Collins, 2000
- Classe Hydrozoa Owen, 1843
- Filum Cnidaria Verrill, 1865
Qui és la Velella velella ?
Tot i que pot semblar una medusa, es tracta d’una colònia pòlips del Fílum Cnidaria. En general cada colònia mesura menys de 7 centímetres de llarg, i la base és d’un color blau intens degut als pòlips. Aquest organisme flota a la superfície del mar, i està format (Figura 2) per una base ovalada (flotador) amb càmeres d´aire de forma circular amb porus, una vela triangular a la part superior i una colònia de pòlips a la part inferior. Entre els pòlips hi ha un que alimenta a la colònia (gastrozoïdes), altres que tenen missió reproductora (gonozoïdes) i altres de missió defensiva (dactilozoïdes).
Figura 2. Estructura d´una barqueta de Sant Pere (Velella velella)
(modificada segons http://cronodon.com/BioTech/Jellyfish2.html )
La barqueta de Sant Pere és carnívora i s’alimenta generalment del zooplàncton que atrapa amb els tentacles dels pòlips defensius. Com tots els cnidaris, posseeixen cnidocists (cèl·lules urticants especialitzades en defensa i depredació), en principi benignes per als humans. S’ha de tenir en compte que cada persona pot respondre de manera diferent davant les toxines d’aquests organismes, per tant, és recomanable no tocar-los.
Hàbitat, cicle vital i el per què del «bloom»
Velella velella té una distribució global en aigües càlides i temperades dels diferents mars i oceans. Viu en la interfase entre aire, mitjançant la vela, i aigua, amb els pòlips; llavors forma part del anomenat plèuston. El seu mitjà de locomoció és la vela, la qual s’alinea amb la direcció del vent actuant com a timó. Per aquest motiu la Velella velella depèn completament del vent per desplaçar-se i a conseqüència de vents constants i els corrents marins poden formar grans congregacions al mar i finalment quedar varades a les costes.
Es dona la circumstància que al estar la vela un mica en diagonal a la base ovalada de la colònia, quan bufa el vent i segons la posició de les colònies, unes es dirigeixen cap al nord i altres cap el sud, formant dues agregacions de colònies ben definides. És per aquest motiu pel qual “l´invasió” de Velella velella a les costes es pot produir en una gran extensió de zona costanera (a Catalunya el 2018 van avarar des de la Costa Brava fins a la costa del Barcelonès i de Tarragona).
Velella velella té un cicle vital en dues fases, la de pòlip i la de medusa, amb alternança de generacions, la asexual i la sexual (Figura 3).
Figura 3: Cicle vital de Vellella velella
Els exemplars que apareixen a les platges estan en la fase pòlip del seu cicle vital. Cada veler és en realitat una colònia de molts pòlips que estan connectats per un sistema de canals (solenis) que els hi permet compartir el menjar que capturen els dactilozoïdes i digereix el gastrozoïde. Els pòlips reproductors o gonozoïdes produeixen, mitjançant gemmació, nombroses i diminutes meduses d’1 mm que tenen vida lliure al plàncton. Aquestes meduses maduren sexualment i emeten gàmetes a l’aigua que, quan es fecunden, originen unes larves anomenades conaries que finalment es transformaran en colònies flotants de pòlips. Aquesta fase de pòlip es dóna entre els mesos de març i juny, i s’observa una major quantitat d’aquests organismes entre els mesos d’abril i maig (Figura 4).
Figura 4. Observacions de Velella velella segons la estacionalitat
Font: Asturnatura.com
Es tracta d’un fenomen que ocorre cada any, però l´any 2018 s’ha observat un augment de la quantitat d’aquest velers a les costes catalanes, tenyint de blau les sorres de moltes platges, en allò que anomenem un “bloom” de Velella velella.
Des de l’ICM (Institut de Ciències del Mar) de Barcelona informen que aquest fenomen (la gran quantitat de velers que han arribat a les costes Catalanes) pot ser conseqüència d’una disminució de la depredació d’aquestes colònies pels seus depredadors naturals o, també, a l’afavoriment de la direcció de les corrents marines degut a l’hivern fred de l’any 2018.
Tot i així, tot aquell que s’hagués acostat a les platges quan es va donar aquest fenòmen, és probable que observés la presència de Janthina janthina, un cargol depredador de les barquetes de Sant Pere.
Figura 5: Janthina janthina depredant a les barquetes de Sant Pere (Velella velella), trobades a la costa de Badalona
El depredador Janthina janthina
El cargol violaci o Janthina janthina (Figura 6) és un mol·lusc completament pelàgic d’uns 3 centímetres de diàmetre, amb una conquilla de color blau lilós. És carnívor i s’alimenta d’animals que floten en l’aigua de mar com ara Velella velella (Figura 5) i la caravel·la portuguesa Physalia physalis.
Aquest cargol forma part del plèuston i utilitza una estratègia molt interesant per flotar i arribar al seu aliment: captura aire i el tanca dins d’unes bombolles que manté adherides al peu i per aquest motiu viu invertit en la interfase aire / aigua, penjant de les bombolles d’aire amb la conquilla cap avall.
Figura 6: Janthina janthina a l’interfase aire/aigua flotant gràcies a les seves bombolles.
Foto: D. Riek (https://www.livescience.com/16476-bubble-rafting-snail-evolution.html )
Aquest mol·lusc es comunament observat al mes de febrer, i entre els mesos de març i juny amb un pic entre els mesos d’abril i maig (Figura 7) com en el cas de la Velella velella. Podríem dir que la presència les colònies de Velella velella condicionen la presència de Janthina janthina.
Figura 7: Observacions de Janthina janthina segons la estacionalitat.
Font: Asturnatura.com
Altres depredadors de Velella velella són el nudibranqui Fiona pinnata, que viu en objectes que floten a l´aigua i varies espècies de tortugues marines.
Per conèixer més…
- Animali blu Velella velella. [online]
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=jtnZPyT-iic - CCMA. (2018). Meduses velella, preludi d’un estiu de meduses. [online]
Disponible a: https://www.ccma.cat/video/embed/5763273/ - Francis, L. 1991. Sailing Downwind: Aerodynamic Performance of the Velella Sail. Journal of Experimental Biology, 158: 117-132.
- Langstroth, L. & Langstroth, L. 2000. A living bay: the underwater world of Monterey Bay. University of California Press, Berkeley, CA.
- Monterey Bay Aquarium: the secret life of Velella. [online]
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=ZJGO_bSsR3w - AsturNatura.com «Velella velella (Linnaeus, 1758)». Asturnatura.com [online]. Num. 9, 07/03/2005 [consultat el: 5/01/2019]. Disponible a <https://www.asturnatura.com/especie/velella-velella.html>. ISSN 1887-5068
- Pires RFT, Cordeiro N, Dubert J, Marraccini A, Relvas P, dos Santos A (2018) Untangling Velella velella (Cnidaria: Anthoathecatae) transport: a citizen science and oceanographic approach. Mar Ecol Prog Ser 591:241-251. https://doi.org/10.3354/meps12266
- Purcell, J. E., Clarkin, E. & Doyle, T. K. 2012. Foods of Velella velella (Cnidaria: Hydrozoa) in algal rafts and its distribution in Irish seas. Hydrobiologia, 690 (1): 47–55.
- WoRMS (World Register of Marine Species), Velella velella. [online] Disponible a: http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=117832
Citar este artículo como:
Bailo, C. et Ballesteros, M. (2019) "Barquetes de Sant Pere, «Bloom» a la costa catalana," en VIMAR-Vida Marina, publicado el 05/01/2019, accedido el 26/04/2019 en (https://vidamarina.info/?p=537). 
Albert Francisco
Albert Pessarrodona
Carlos Bailo
Darío Córdoba
Domènec Lloris
Irene Giralt
Jordi Regàs
Manuel Ballesteros
Miquel Pontes
Patricia Prado
Sara Fuertes