Barquetes de Sant Pere, «Bloom» a la costa catalana

per Carlos Bailo i Manuel Ballesteros

Introducció

A finals del mes d’abril del 2018, es va observar un dels fenòmens més estranys de l’oceà: una gran onada de Barquetes de Sant Pere o velers (Velella velella) van arribar al litoral (Figura 1). Aquests organismes van tenyir les platges del litoral català de color blau i van inquietar a molts banyistes davant la pregunta de si eren perillosos. Per sort, es tracten de colònies de pòlips, la picada dels quals no és dolorosa pels humans, tot i que s’ha d’anar amb compte, ja que després de manipular-la si ens toquem els ulls pot causar irritació en ells.

Figura 1: Acumulació de barquetes de Sant Pere (Velella velella) al llarg de la costa de Badalona, Catalunya, Espanya. Fotos C. Bailo

Figura 1: Acumulació de barquetes de Sant Pere (Velella velella) al llarg de la costa de Badalona.

Taxonomia de Velella velella

A continuació s’indica la taxonomia completa de la barqueta de Sant Pere, segons el WoRMS:

  • Regne Animalia
    • Filum Cnidaria Verrill, 1865
      • Classe Hydrozoa Owen, 1843
        • Subclasse Hydroidolina Collins, 2000
          • Ordre Anthoathecata Cornelius, 1992
            • Subordre Capitata Kühn, 1913
              • Familia Porpitidae Goldfuss, 1818
                • Gènere Velella Lamarck, 1801
                  • Espècie Velella velella (Linnaeus, 1758)

Qui és la Velella velella ?

Tot i que pot semblar una medusa, es tracta d’una colònia pòlips del Fílum Cnidaria. En general cada colònia mesura menys de 7 centímetres de llarg, i la base és d’un color blau intens degut als pòlips. Aquest organisme flota a la superfície del mar, i està format (Figura 2) per una base ovalada (flotador) amb càmeres d´aire de forma circular amb porus, una vela triangular a la part superior i una colònia de pòlips a la part inferior. Entre els pòlips hi ha un que alimenta a la colònia (gastrozoïdes), altres que tenen missió reproductora (gonozoïdes) i altres de missió defensiva (dactilozoïdes).

Estructura d´una barqueta de Sant Pere

Figura 2. Estructura d´una barqueta de Sant Pere (Velella velella)
(modificada segons http://cronodon.com/BioTech/Jellyfish2.html )

La barqueta de Sant Pere és carnívora i s’alimenta generalment del zooplàncton que atrapa amb els tentacles dels pòlips defensius. Com tots els cnidaris, posseeixen cnidocists (cèl·lules urticants especialitzades en defensa i depredació), en principi benignes per als humans. S’ha de tenir en compte que cada persona pot respondre de manera diferent davant les toxines d’aquests organismes, per tant, és recomanable no tocar-los.

Hàbitat, cicle vital i el per què del «bloom»

Velella velella té una distribució global en aigües càlides i temperades dels diferents mars i oceans. Viu en la interfase entre aire, mitjançant la vela, i aigua, amb els pòlips; llavors forma part del anomenat plèuston. El seu mitjà de locomoció és la vela, la qual s’alinea amb la direcció del vent actuant com a timó. Per aquest motiu la Velella velella depèn completament del vent per desplaçar-se i a conseqüència de vents constants i els corrents marins poden formar grans congregacions al mar i finalment quedar varades a les costes.

Es dona la circumstància que al estar la vela un mica en diagonal a la base ovalada de la colònia, quan bufa el vent i segons la posició de les colònies, unes es dirigeixen cap al nord i altres cap el sud, formant dues agregacions de colònies ben definides. És per aquest motiu pel qual “l´invasió” de Velella velella a les costes es pot produir en una gran extensió de zona costanera (a Catalunya el 2018 van avarar des de la Costa Brava fins a la costa del Barcelonès i de Tarragona).

Velella velella té un cicle vital en dues fases, la de pòlip i la de medusa, amb alternança de generacions, la asexual i la sexual (Figura 3).

Figura 3: Cicle vital de Vellella velella

Figura 3: Cicle vital de Vellella velella

Els exemplars que apareixen a les platges estan en la fase pòlip del seu cicle vital. Cada veler és en realitat una colònia de molts pòlips que estan connectats per un sistema de canals (solenis) que els hi permet compartir el menjar que capturen els dactilozoïdes i digereix el gastrozoïde. Els pòlips reproductors o gonozoïdes produeixen, mitjançant gemmació, nombroses i diminutes meduses d’1 mm que tenen vida lliure al plàncton. Aquestes meduses maduren sexualment i emeten gàmetes a l’aigua que, quan es fecunden, originen unes larves anomenades conaries que finalment es transformaran en colònies flotants de pòlips. Aquesta fase de pòlip es dóna entre els mesos de març i juny, i s’observa una major quantitat d’aquests organismes entre els mesos d’abril i maig (Figura 4).

Figura 4.Observacions de Velella velella segons la estacionalitat

Figura 4. Observacions de Velella velella segons la estacionalitat
Font: Asturnatura.com

Es tracta d’un fenomen que ocorre cada any, però l´any 2018 s’ha observat un augment de la quantitat d’aquest velers a les costes catalanes, tenyint de blau les sorres de moltes platges, en allò que anomenem un “bloom” de Velella velella.

Des de l’ICM (Institut de Ciències del Mar) de Barcelona informen que  aquest fenomen (la gran quantitat de velers que han arribat a les costes Catalanes) pot ser conseqüència d’una disminució de la depredació d’aquestes colònies pels seus depredadors naturals o, també, a l’afavoriment de la direcció de les corrents marines degut a l’hivern fred de l’any 2018.

Tot i així, tot aquell que s’hagués acostat a les platges quan es va donar aquest fenòmen, és probable que observés la presència de Janthina janthina, un cargol depredador de les barquetes de Sant Pere.

Figura 6: Janthina janthina depredant a les barquetes de Sant Pere (Velella velella), trobades a la costa de Badalona, Catalunya.

Figura 5: Janthina janthina depredant a les barquetes de Sant Pere (Velella velella), trobades a la costa de Badalona

El depredador Janthina janthina

El cargol violaci o Janthina janthina (Figura 6) és un mol·lusc completament pelàgic d’uns 3 centímetres de diàmetre, amb una conquilla de color blau lilós. És carnívor i s’alimenta d’animals que floten en l’aigua de mar com ara Velella velella (Figura 5) i la caravel·la portuguesa Physalia physalis.

Aquest cargol forma part del plèuston i utilitza una estratègia molt interesant per flotar i arribar al seu aliment: captura aire i el tanca dins d’unes bombolles que manté adherides al peu i per aquest motiu viu invertit en la interfase aire / aigua, penjant de les bombolles d’aire amb la conquilla cap avall.

Figura 5: Janthina janthina a l´interfase aire/aigua flotant gràcies a les seves bombolles.

Figura 6: Janthina janthina a l’interfase aire/aigua flotant gràcies a les seves bombolles.
Foto: D. Riek (https://www.livescience.com/16476-bubble-rafting-snail-evolution.html )

Aquest mol·lusc es comunament observat al mes de febrer, i entre els mesos de març i juny amb un pic entre els mesos d’abril i maig (Figura 7) com en el cas de la Velella velella. Podríem dir que la presència les colònies de Velella velella condicionen la presència de Janthina janthina.

Figura 7: Observacions de Janthia janthia segons la estacionalitat.

Figura 7: Observacions de Janthina janthina segons la estacionalitat.
Font: Asturnatura.com

Altres depredadors de Velella velella són el nudibranqui Fiona pinnata, que viu en objectes que floten a l´aigua i varies espècies de tortugues marines.

Per conèixer més…

Citar este artículo como:

Bailo, C. et Ballesteros, M. (2019) "Barquetes de Sant Pere, «Bloom» a la costa catalana," en VIMAR-Vida Marina, publicado el 05/01/2019, accedido el 26/04/2019 en (https://vidamarina.info/?p=537).

Carlos Bailo
Carlos Bailo
Estudiante de Ciencias del Mar de la Universidad de Barcelona, interesado en las ramas de biodiversidad marina, conservación de especies y hábitats, pesca y el impacto antropogénico sobre especie y hábitats. Estudió también en la Universidade dos Açores realizando el programa de movilidad “Freemover”. Actualmente está realizando el curso de Divemaster (PADI), en dos años que lleva buceando. A parte de ser aficionado al buceo, también practica surf y estuvo 7 años compitiendo en remo de banco fijo. Tiene la suerte de poder ver el mar cada día desde que nació, de donde su conexión cada vez ha sido más fuerte.
Manuel Ballesteros
Manuel Ballesteros
Licenciado en Ciencias Biológicas por la Universidad de Barcelona en 1975, obteniendo el grado de Doctor en 1980 en la misma Universidad. Desde 1984 es Profesor Titular de Zoologia en la Facultad de Biologia de Barcelona, donde imparte las asignaturas de Zoologia General de 1º, Invertebrados de 3º, Zoologia Aplicada de 4º y asignaturas de doctorado relacionadas con la biodiversidad de invertebrados marinos y la gestión de invertebrados terrestres y marinos. Especialista en el estudio de los moluscos opistobranquios desde 1975, habiendo publicado más de 50 articulos científicos y divulgativos sobre ellos. Ha participado en numerosos proyectos de investigación y campañas de muestreo en aguas del mar Mediterráneo, Atlántico, Caribe y en la Antártida. Ha impartido numerosas conferencias y cursos sobre moluscos opistobranquios, invertebrados de la Antártida, invertebrados del Mediterráneo y moluscos en general. Buceador desde 1976, socio fundador del Club d’Immersió Biologia (CIB), ha realizado más de 1.300 inmersiones en el Mediterráneo, Atlántico, Índico, Caribe, Pacífico y en la Antártida; experto en fotografia submarina, vídeo submarino y uso de robot submarino (ROV).

Carlos Bailo

Estudiante de Ciencias del Mar de la Universidad de Barcelona, interesado en las ramas de biodiversidad marina, conservación de especies y hábitats, pesca y el impacto antropogénico sobre especie y hábitats. Estudió también en la Universidade dos Açores realizando el programa de movilidad “Freemover”. Actualmente está realizando el curso de Divemaster (PADI), en dos años que lleva buceando. A parte de ser aficionado al buceo, también practica surf y estuvo 7 años compitiendo en remo de banco fijo. Tiene la suerte de poder ver el mar cada día desde que nació, de donde su conexión cada vez ha sido más fuerte.

Los comentarios están cerrados.