{"id":9294,"date":"2026-04-16T19:37:27","date_gmt":"2026-04-16T17:37:27","guid":{"rendered":"https:\/\/vidamarina.info\/?p=9294"},"modified":"2026-06-23T20:41:26","modified_gmt":"2026-06-23T18:41:26","slug":"un-calamar-una-balena-i-setanta-anys-de-silenci-aixi-es-com-va-sortir-a-la-llum-mobydickia-poseidonii-el-calamar-de-posido","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vidamarina.info\/?p=9294","title":{"rendered":"Mobydickia poseidonii: un calamar, una balena i 70 anys de silenci"},"content":{"rendered":"

Durant d\u00e8cades, va descansar en silenci en una vitrina del Museu d\u2019Hist\u00f2ria Natural de Londres. No es tractava d\u2019una pe\u00e7a especialment vistosa, ni estava etiquetada com quelcom extraordinari. Procedia de l\u2019est\u00f3mac d\u2019un catxalot ca\u00e7at a mitjans del segle XX i havia estat aparentment ben identificada com un calamar m\u00e9s del g\u00e8nere Ancistrocheirus<\/em>. Malgrat tot, no ho era.<\/p>\n

El que ning\u00fa sabia en aquell moment –\u00a0 ni durant els seg\u00fcents setanta anys \u2013 \u00e9s que aquell exemplar representava quelcom totalment diferent al conegut fins al moment: una criatura sense lloc en la classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica de calamars, una anomalia morfol\u00f2gica que obligaria a donar nom no solament a una esp\u00e8cie nova, sin\u00f3 tamb\u00e9 a un g\u00e8nere i una nova fam\u00edlia. Ning\u00fa no sabia que aquell exemplar avui faria hist\u00f2ria i seria batejat com Mobydickia poseidonii<\/em>.<\/p>\n

Una troballa que comen\u00e7a amb una sospita i una estudiant plena de valentia<\/strong><\/p>\n

La hist\u00f2ria de Mobydickia poseidonii<\/em> no comen\u00e7a amb un albirament espectacular ni amb una expedici\u00f3 a aig\u00fces profundes i impossibles, comen\u00e7a amb una hist\u00f2ria molt m\u00e9s modesta. El reconegut especialista en cefal\u00f2podes Fernando \u00c1ngel Fern\u00e1ndez \u00c1lvarez duia temps conven\u00e7ut que el g\u00e8nere Ancistrocheirus<\/em> amagava m\u00e9s diversitat de la que la literatura del moment admetia. Les dades moleculars recolzaven la seva hip\u00f2tesis, per\u00f2 demostrar-ho morfol\u00f2gicament era un altre tema: significava enfrontar-se a exemplars incomplerts, larves, restes malmeses i col\u00b7leccions disperses per mig m\u00f3n.<\/p>\n

En aquest context apareix Sam Arnold, una estudiant que arriba al projecte per al seu treball final de m\u00e0ster. La proposta \u00e9s clara per\u00f2 poc engrescadora: revisar desenes de calamars sabent que potser no trobaria absolutament res. Tot i aix\u00ed, va acceptar el repte que la duria, sense saber-ho, a fer hist\u00f2ria.<\/p>\n

No nom\u00e9s va aconseguir identificar difer\u00e8ncies morfol\u00f2giques all\u00e0 on molts esperaven uniformitat, sin\u00f3 que va ser ella qui revisant exemplars del g\u00e8nere Ancistrocheirus<\/em>, va separar l\u2019exemplar provinent del museu de Londres i va afirmar: \u201caix\u00f2 no encaixa\u201d. Aquest gest de la Sam donava inici a la recerca.<\/p>\n

\"FiguraFigura <\/strong>1<\/strong>. Visi\u00f3 dorsal (esquerra) i ventral (dreta) del calamar de Posid\u00f3. Il\u00b7lustracions: Sam Arnold & Andrea Cabrito. Imatges: Sam Arnold & Fernando \u00c1. Fern\u00e1ndez \u00c1lvarez.<\/h6>\n

 <\/p>\n

El calamar que trencava totes les regles<\/strong><\/p>\n

L\u2019exemplar era desconcertant a simple vista: no tenia fot\u00f2fors, cosa molt estranya en calamars oce\u00e0nics i la seva pell gaireb\u00e9 no tenia cromat\u00f2fors, fet que el feia pr\u00e0cticament alb\u00ed. El bec \u2013 una estructura clau per classificar cefal\u00f2podes \u2013 era radicalment diferent a qualsevol Ancistrocheirus<\/em>. Els ganxos dels bra\u00e7os, lluny de ser simples, tenien tres c\u00faspides com si fossin petits tridents.<\/p>\n

\"FiguraFigura 2.<\/strong> Detall de les ventoses, mostrant els seus anells quitinosos amb un ganxo central i dos ganxos accessoris que recorden al trident de Posid\u00f3. Imatge: Sam Arnold & Fernando \u00c1. Fern\u00e1ndez \u00c1lvarez.<\/h6>\n

 <\/p>\n

Cada tret a\u00efllat potser podria explicar-se per\u00f2 conjuntament formaven un quadre impossible d\u2019encaixar en cap de les fam\u00edlies conegudes de calamars. En Fernando i la Sam van fer comparacions, van descartar hip\u00f2tesis i van tornar a fer comparacions arribant a concloure, de forma m\u00e9s que evident, que aquell exemplar no pertanyia a ninguna de les fam\u00edlies descrites.<\/p>\n

Un<\/strong> observador pacient i una etiqueta incomplerta<\/strong><\/p>\n

L\u2019exemplar havia estat recollit entre 1955 i 1956 durant campanyes baleneres a l\u2019oce\u00e0 Austral. Malcolm Roy Clarke \u2013 una figura clau en la biologia dels cefal\u00f2podes, molt reconegut i estimat entre els especialistes i per tota la comunitat cient\u00edfica \u2013 va ser qui el va recol\u00b7lectar i preservar despr\u00e9s d\u2019extreure\u2019l de l\u2019interior d\u2019un catxalot.<\/p>\n

\"FiguraFigura 3. <\/strong>Vista de dos bra\u00e7os. Al fons, l\u2019enigm\u00e0tica etiqueta original. Imatge: Sam Arnold & Fernando \u00c1. Fen\u00e1ndez \u00c1lvarez.<\/h6>\n

 <\/p>\n

Clarke ja va intuir que l\u2019exemplar era estrany per\u00f2 no va tenir motius per trencar amb la classificaci\u00f3 existent del moment i el va etiquetar com Ancistrocheirus sp<\/em>.<\/p>\n

D\u00e8cades despr\u00e9s, fruit de l\u2019estudi de la Sam, en Fernando es disposava a reconstruir la hist\u00f2ria de l\u2019animal per trobar-ne la proced\u00e8ncia amb una meticulositat gaireb\u00e9 obsessiva. El Fernando amb aquesta hist\u00f2ria faria real el fam\u00f3s dit popular \u201cla paci\u00e8ncia \u00e9s la mare de la ci\u00e8ncia<\/em>\u201d, doncs tal com ens explica, no va parar d\u2019estirar tots els fils possibles fins aconseguir una localitzaci\u00f3 m\u00e9s o menys aproximada. Pel cam\u00ed, va contactar amb els col\u00b7legues de Clarke, va revisar obituaris, va consultar arxius baleners, va localitzar diaris d\u2019abord ja digitalitzats i va contactar amb associacions especialitzades en registres hist\u00f2rics de la ca\u00e7a de balenes.<\/p>\n

El resultat no va ser el punt exacte damunt el mapa per\u00f2 si quelcom igual de valu\u00f3s: una zona probable en el mar de Weddell i aig\u00fces subant\u00e0rtiques.<\/p>\n

Nom, mite i reconeixement<\/strong><\/p>\n

El nom no podia ser casual ni estar m\u00e9s ben trobat! Un calamar alb\u00ed, trobat dins un catxalot i que havia passat desapercebut durant anys, ocult per\u00f2 a plena vista… Mobydickia<\/em> era tot un encert per rendir homenatge a la balena d\u2019 Herman Melville. L\u2019ep\u00edtet espec\u00edfic poseidonii<\/em> ve donat pels ganxos en forma de trident que delaten la seva singularitat i que recorden i rendeixen homenatge al D\u00e9u del mar Posid\u00f3.<\/p>\n

El reconeixement que mereix aquest estudi liderat per Fernando \u00c1. Fern\u00e1ndez \u00c1lvarez no ha trigat en arribar i Mobydickia poseidonii<\/em> ja ha estat seleccionada per WoRMS com una de les deu esp\u00e8cies m\u00e9s rellevants descrites durant el 2025. L\u2019holotip ha estat tornat al Museu d\u2019Hist\u00f2ria Natural de Londres, ara si, amb l\u2019etiqueta correcta.<\/p>\n

Molt\u00edssim m\u00e9s que una esp\u00e8cie nova<\/strong><\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria no tracta nom\u00e9s de calamars particulars i reorganitzacions taxon\u00f2miques. Parla de col\u00b7leccions oblidades, d\u2019estudiants que s\u2019atreveixen a q\u00fcestionar el que sembla pre-establert i d\u2019investigadors que no es rendeixen quan el trencaclosques no els encaixa.<\/p>\n

Mobydickia poseidonii<\/em> no va sorgir de les profunditats abissals davant una c\u00e0mera d\u2019alta definici\u00f3. Va sorgir de la paci\u00e8ncia, del detall i de l\u2019obstinaci\u00f3 cient\u00edfica i ens recorda que, a vegades, els grans descobriments no estan amagats nom\u00e9s a les profunditats de l\u2019oce\u00e0, sin\u00f3 esperant que alg\u00fa s\u2019atreveixi, per fi, a mirar dues vegades.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n